Custodia Moreno

Cutodia Moreno : Poder popular al barri del Carmel. Anys 50-2000

El barri del Carmel en Barcelona es forjà en base a la auto organització de la seva població, arrels de la immigració interior de postguerra. Custodia Moreno, una de les pioneres de l’Associació de veïns i veïnes, es una figura visible d’aquesta experiència col·lectiva. Els habitants van transformar una realitat adversa -repressió política i misèria, especulació immobiliària massiva sense criteri urbanístic, barraquisme-, i millorar les condicions de vida. Aconseguiren realitzar els seus propis estudis de campo de les necessitats i obtingueren de les administracions equipaments i serveis públics d’educació, de formació, de salut, planning familiar, salut mental, xarxa viària, transport…, front a la desídia institucional i a la economia usurera. Poder popular i emancipació.

El barrio del Carmelo en Barcelona se forjó en base a la auto organización de su población, constituida en gran mayoría por la inmigración interior de posguerra. Custodia Moreno, una de las pioneras de la Asociación de vecinos y vecinas, es una figura visible de esta experiencia de lucha colectiva. Los habitantes lograron transformar una realidad adversa – represión política y miseria, especulación inmobiliaria masiva sin criterios urbanísticos, chabolismo-, y mejorar las condiciones de vida. Consiguieron realizar sus propios estudios de campo de las necesidades y obtuvieron de las administraciones equipamientos y servicios públicos de educación, de formación, de salud, de planning familiar, salud mental, red viaria, transportes…, frente a la desidia institucional y a la economía usurera. Poder popular y emancipación.

Le quartier du Carmel à Barcelone s’est développé au fil de l’auto-organisation de ses habitants, nombre d’entre eux venus de l’immigration intérieure d’après-guerre. Custodia Moreno, une des pionnières de l’Association de quartier est une figure emblématique de cette expérience de lutte collective. Les habitants ont réussi à transformer une réalité adverse -répression politique et misère, spéculation immobilière sauvage et bidonvilles- et à améliorer les conditions de vie sur place. Forts de leurs propres analyses de besoins, ils ont obtenu de l’administration des équipements et services publics d’éducation, de formation, de santé, planning familial, santé mentale, voierie, transports…, faisant face à l’incurie institutionnelle et à l’économie usurière. Pouvoir populaire émancipateur.

©Associació Cultural Helios Gómez
©Association Mémoire Graphique